No, Miquelet! On vas? Torna aquí! No surtis!!! Que no veus que fora hi ha un món pervers plè d'injustícies? No siguis tonto! Quedat aquí! Aquí som feliços, tenim tot allò que necessitem i desitgem. Fes el favor! Miquelet! Miqueleeeeeeeet!!! ...
No sé què fer... Faig el pas? Tot el que hi ha després és desconegut. Fa por. Però, i si surt bé? No m'agraden els canvis... o si? Aquí no tinc futur, però allà tampoc. Sortir és un risc... però potser val la pena corre'l? Les aus migren buscant-se la vida. I és el que em demana el cap. Però el cor tremola, està espantat. Potser el millor és tancar els ulls i fer el salt...
Miquel! fuig corrents del cau dels coloms carronyaires de la ignorància! Perd de vista tota aquesta colla de botiflers sense escrúpols que només desitgen veure't mort sota les pedres! que sàpiguen, però, que ni tan sols sota la roca metamòrfica-sedimentària-vulcanoplanetària més gran de tot l'univers et podran fer callar. Miquel, fuig corrents que ens trobarem tots junts a la plaça, ben lliures i plens de pecats, sense gaires manaments.
Feia estona que jeia sota el marc, mirant de reull tot el que passava més enllà. Tenia por, però no més que curiositat. Sabia que s'hi feia el salt no hi hauria pas enrere, però aquella pesada foscor que no el deixava obrir els ulls deixaria d'existir. No li queda gaire temps, la llum s'apagava. Amb un gest ràpid posa el primer peu i busca el centre de llum. Ja està decidit, aquest és l'últim sospir...
De vegades la realitat supera la ficció.
ResponEliminaNo, Miquelet! On vas? Torna aquí! No surtis!!! Que no veus que fora hi ha un món pervers plè d'injustícies? No siguis tonto! Quedat aquí! Aquí som feliços, tenim tot allò que necessitem i desitgem. Fes el favor! Miquelet! Miqueleeeeeeeet!!! ...
ResponEliminaNo sé què fer... Faig el pas? Tot el que hi ha després és desconegut. Fa por. Però, i si surt bé? No m'agraden els canvis... o si? Aquí no tinc futur, però allà tampoc. Sortir és un risc... però potser val la pena corre'l? Les aus migren buscant-se la vida. I és el que em demana el cap. Però el cor tremola, està espantat. Potser el millor és tancar els ulls i fer el salt...
ResponEliminaMiquel! fuig corrents del cau dels coloms carronyaires de la ignorància! Perd de vista tota aquesta colla de botiflers sense escrúpols que només desitgen veure't mort sota les pedres! que sàpiguen, però, que ni tan sols sota la roca metamòrfica-sedimentària-vulcanoplanetària més gran de tot l'univers et podran fer callar. Miquel, fuig corrents que ens trobarem tots junts a la plaça, ben lliures i plens de pecats, sense gaires manaments.
ResponEliminaFeia estona que jeia sota el marc, mirant de reull tot el que passava més enllà.
ResponEliminaTenia por, però no més que curiositat.
Sabia que s'hi feia el salt no hi hauria pas enrere, però aquella pesada foscor que no el deixava obrir els ulls deixaria d'existir.
No li queda gaire temps, la llum s'apagava. Amb un gest ràpid posa el primer peu i busca el centre de llum. Ja està decidit, aquest és l'últim sospir...