diumenge, 5 de setembre del 2010

5 comentaris:

  1. El ball de les festes del poble havia començat.
    La música començava a sonar mentre la gent anava fent el buit a la pista tot desplaçant-se als marges de la pista del poble.
    Només els més agosserats escollien parella per començar a dansar al ritme de la banda.
    ... era una festa sense fi que va durar anys i anys sense parar...
    70 anys després, la banda no havia deixat de tocar. Eren ja pocs els que esperaven recolzats als marges de la pista.
    Contemplant la vida passar, però sense ser actors directes de la festa.
    Tot i així encara estan a temps a ser escollits o d'escollir.

    ResponElimina
  2. Vaig apretar el disparador automàtic i, tan ràpid com vaig poder, em vaig asseure amb aquella colla de barretaires d'esplai. L'aire fètid va sortir a pressió d'entre les meves natges, i just en aquell precís instant,l'obturador de la càmera es tancava. Ai, poc m'ho pensava que allò no els faria ni mica de gràcia...

    ResponElimina
  3. "Casum Judes..., ara no sé si m'he près la pastilla vermella o no... Ja m'ho diu la meva filla, que m'he d'apuntar les coses, que els pensaments se'ls emporta el vent... Goita el Faustino, li han regalat una càmera perquè s'entretingui... I ara ens vol fotografiar? Vinga doncs, ens hi posarem el millor que poguem..." - Lluiiiiiiiiiis...- "... Punyeta! Però què és aquesta pudor??? Mare de Déu senyor! Un no pot si fer-se gran, no..."

    ResponElimina
  4. Un de la colla dels barretaires d'esplai14 de setembre del 2010, a les 15:11

    Sí, Quim swing queting era un bon home, però massa avesat a la broma...

    Aquella mateixa tarda, la colla de barretaires d'esplai va fer pagar, al ximplet d'en Quim, el càstig que es mereixia. I aquella rialla estúpida d'ànec, que li queia per sota el nas, va desaparèixer per sempre més del seu rostre.

    ResponElimina
  5. Quin número d'autobús és?

    ResponElimina

Penja la teva història/ Cuelga tu história/ Post your story