diumenge, 18 de juliol del 2010

6 comentaris:

  1. Avui em miro el mirall, ni m'hi veig ni hi veig res reflectit.

    Espero que demà comenci a veure alguna cosa.

    ResponElimina
  2. -Què sóc? Digues, què sóc?
    -Doncs, ets allò que veus.
    -I què és el que veig?
    -Doncs allò que veus són moltes coses. Cada bocí de tu ets tu. El que t'entra pels ulls et fa, i allò que sents amb les orelles, amb la pell, el tacte... i el cor. Cada experiència et va escolpint amb repicades lentes de cisell i van arrelant per fer créixer les branques de l'acte de viure. Les teves inquietuds deixen entreveure nous camins. Les decisions davant les bifurcacions poden ser aliades o traïdores, però en qualsevol cas, formen part del teu créixer. Tu ets la teva alegria i entusiasme però també la teva por i prudència. La teva intel.ligencia és l'eina valuosa que juntament amb allò viscut que guardes a la memòria, t'ajuda a esquivar el perill, el fracàs i l'avorriment i a caçar al vol les oportunitats. Tot i que de vegades no ets prou hàbil amb ella i caus a les urpes del perjudici o allò que et convé se t'escola entre els dits sense poder-ho retenir de cap manera. Però "de tot se n'aprèn! " que diuen els que en saben. I aquell mal tràngol acaba formant un altre bocí més de tu.
    El temps és la maleta que arrossegues i que omples i omples, però que sovint et fa aturar per obrir-la i recercar dins d'ella la saviesa que et permetrà seguir caminant.
    Tu ets jo. I també ell. I allò altre. Ets el valor de la humiltat i l'empenta de l'orgull. Ets l'escalfor del Sol. Ets la cara oculta de la Lluna. Ets la seva mà en un moment de feblesa i la vitalitat per conquerir terres de projectes. Ets tot això i més. I tot allò que hi ha més enllà del present també seràs tu.

    ResponElimina
  3. Hoy cuando me miro en el espejo no veo lo mismo que ayer...
    en el reflejo de hoy, ya no estoy sola,
    ahora me acompañas tu...

    Y aunque no estés a mi lado al mirarme, sé que estás ahí,
    te siento,
    te veo...
    en el brillo de mis ojos,
    en mi sonrisa,
    en el color de mis mejillas,
    y soy feliz...
    por no ser yo sola la que me estoy viendo en el espejo,
    soy feliz por verte junto a mí.

    ResponElimina
  4. El juego más difícil es el poder encontrarte. El mundo más hermoso es el de tus ojos y lo mas bello en este mundo es la persona que está en tu espejo.

    ResponElimina
  5. En aquest episodi, Louise G., passes de 2a a 1a persona.
    -Però això no pot ser! -No protestis Louise, i fixa-t'hi que això ja és. -Però i tu? -Jo estava fent temps fins que arribessis, i ara que ja ets aquí m'apagaré a poc a poc. -No ho pots fer això! -Ho he de fer, Lu, chérie, si ens quedéssim totes dues podrien venir els del frenopàtic i endur-se'ns amb ells. -No estaríem bé al frenopàtic? -No, et donarien pastilles fins a matar-me. -... explica'm almenys com he arribat... -Al costat del targetó del Dòmund, a l'habitació de la tieta morta, hi ha un mirall grotesc, manierista italià de marc daurat, estrany com la boca d'un drac de festa major. T'hi has mirat sense saber que en aquest mirall no s'hi veu res, només una boira grisa, i que aquesta boira grisa, si la mires massa, se t'enduu a l'altra banda. -I aquí estic,jo,oi? - Aha, i ara ja ho saps. -Promet-me que em visitaràs. - No en tinguis cap dubte. Bona sort, primera persona.

    ResponElimina
  6. Qué veo?

    Veo ilusión
    veo voluntad
    veo felicidad
    veo sufrimiento
    veo comprensión
    veo experiencia

    veo AMOR!!!

    ResponElimina

Penja la teva història/ Cuelga tu história/ Post your story