aquest any no hi haurà sequera... els pantans han rebut amb satisfacció un hivern plujós i una primavera de les de sempre. La neu que es fon ha acabat per fer bessar alguns gots que estaven al límit i, inconsiens de tot plegat, la naturalesa dels rius i riberes multiplica la riquesa de la seva diversitat... m'encanta aquesta època de l'any a la vora d'un torrent juganer!
Soledat: Vespres d'angoixa, pensaments extrems, mirada perduda, fatiga crònica, monotonia, cor de cristall, un "homeless" assegut en un banc de plaça Catalunya, passos sense destí, mans fredes, ment sense objectius, arbre caigut enmig del bosc, casa deshabitada, feina a les 3 de la matinada, dies sense il.lusió, apatía, veu fràgil, l'últim passatger de l'últim tren...
Solitud: Ment reflexiva, equilibri interior, primer seient de l'autobús, aroma de cafetera monodosi fumejant, plenitud,"-una entrada per la sessió de les 7, siusplau", voluntat, constància i autorealització, seient individual a la plaça, lectura a les 3 de la matinada, una única tauleta de nit per un llit de matrimoni, tertúlia amb un mateix, ulls observadors, paraules escasses, quadern de butxaca...
MADRILLA: buuuuf... ! ara si que estem bé!!!!! ALBURNUS: si, si... una mica de solet, aigues tranquiles... així si que es neda bé! . . . MADRILLA: ...ei... mira!!!!! ALBURNUS: ...! ostres!!! què és això?! MADRILLA: mmm, doncs... nosé... però està fosc, millor no entrar-hi! ALBURNUS: va, dona!!!! anem-hi! ...mmm... crec... crec que no és perillós... ooooh... hi ha coses molt extranyes...!!! MADRILLA: estàs segur que podem passar?! sembla perillós! . . . GARDÍ: ei! a què jugueu?! no m'heu avisat! ALBURNUS: mira! mira què hem trobat! és molt divertit! GARDÍ: si, el meu avi m'ho va explicar, es diu wàter, pots entrar pel forat i surts per allà, a l'altra banda! és com un tobogan! MADRILLA: si! ...una altra vegada! vinga! GARDÍ: es veu que ho han deixat uns que es deien humans i vivien abans aqui. ALBURNUS: vaja, què en són d'extranys aquests humans! . . . glup!
Tranquilitat, reflexió, serenitat, temps per pensar i aclarir realment què vull. Què difícil se'm fa saber el que vull, el què vull i el què necessito no és el mateix, no? Penso en disfrutar ara i ja arribarà el que sigui però m'arrisco a patir?
La motxilla que porto a coll i que omplo de les experiència sovint em pesa massa. Algunes ferides i alegries del passat estant al cul de la motxilla i ja quasi ni les recordo, però d'altres sempre les tinc a dalt de tot. L'edat em condiciona? penso que sovint sóc jove, sovint que ja sóc gran per altres coses. Necessito pensar, però crec que no seré capaç de decidir i més ara que tinc alguna novetat. He d'establir un ordre de preferències? El fet que em costi saber el que vull i necessito és síndrome de no tenir il·lusions? Il·lusions suficientment fortes. O potser que sóc una mica covard i massa responsable en algunes coses. Necessito pensar, crec que buscaré algun lloc del Pirineu, ben perdut per fer-ho.
buida, buida, buida... deixa la càrrega pel camí, portar-la a sobre només et farà anar més lent i cansat. buida. deixa les pressions socials, deixa les expectatives familiars, deixa el què pensaran, deixa el ets massa gran per..., i el ets massa jove per... deixa els prejudicis, deixa els pensaments, deixa les decisions... buida, buida, buida... treu tot l'aire que tinguis a dintre, al tornar a omplir et sentiràs ple.
aquest any no hi haurà sequera... els pantans han rebut amb satisfacció un hivern plujós i una primavera de les de sempre. La neu que es fon ha acabat per fer bessar alguns gots que estaven al límit i, inconsiens de tot plegat, la naturalesa dels rius i riberes multiplica la riquesa de la seva diversitat... m'encanta aquesta època de l'any a la vora d'un torrent juganer!
ResponEliminaSoledat: Vespres d'angoixa, pensaments extrems, mirada perduda, fatiga crònica, monotonia, cor de cristall, un "homeless" assegut en un banc de plaça Catalunya, passos sense destí, mans fredes, ment sense objectius, arbre caigut enmig del bosc, casa deshabitada, feina a les 3 de la matinada, dies sense il.lusió, apatía, veu fràgil, l'últim passatger de l'últim tren...
ResponEliminaSolitud: Ment reflexiva, equilibri interior, primer seient de l'autobús, aroma de cafetera monodosi fumejant, plenitud,"-una entrada per la sessió de les 7, siusplau", voluntat, constància i autorealització, seient individual a la plaça, lectura a les 3 de la matinada, una única tauleta de nit per un llit de matrimoni, tertúlia amb un mateix, ulls observadors, paraules escasses, quadern de butxaca...
MADRILLA: buuuuf... ! ara si que estem bé!!!!!
ResponEliminaALBURNUS: si, si... una mica de solet, aigues tranquiles... així si que es neda bé!
.
.
.
MADRILLA: ...ei... mira!!!!!
ALBURNUS: ...! ostres!!! què és això?!
MADRILLA: mmm, doncs... nosé... però està fosc, millor no entrar-hi!
ALBURNUS: va, dona!!!! anem-hi! ...mmm... crec... crec que no és perillós...
ooooh... hi ha coses molt extranyes...!!!
MADRILLA: estàs segur que podem passar?! sembla perillós!
.
.
.
GARDÍ: ei! a què jugueu?! no m'heu avisat!
ALBURNUS: mira! mira què hem trobat! és molt divertit!
GARDÍ: si, el meu avi m'ho va explicar, es diu wàter, pots entrar pel forat i surts per allà, a l'altra banda! és com un tobogan!
MADRILLA: si! ...una altra vegada! vinga!
GARDÍ: es veu que ho han deixat uns que es deien humans i vivien abans aqui.
ALBURNUS: vaja, què en són d'extranys aquests humans!
.
.
.
glup!
Tranquilitat, reflexió, serenitat, temps per pensar i aclarir realment què vull.
ResponEliminaQuè difícil se'm fa saber el que vull, el què vull i el què necessito no és el mateix, no?
Penso en disfrutar ara i ja arribarà el que sigui però m'arrisco a patir?
La motxilla que porto a coll i que omplo de les experiència sovint em pesa massa.
Algunes ferides i alegries del passat estant al cul de la motxilla i ja quasi ni les recordo, però d'altres sempre les tinc a dalt de tot.
L'edat em condiciona? penso que sovint sóc jove, sovint que ja sóc gran per altres coses.
Necessito pensar, però crec que no seré capaç de decidir i més ara que tinc alguna novetat. He d'establir un ordre de preferències? El fet que em costi saber el que vull i necessito és síndrome de no tenir il·lusions? Il·lusions suficientment fortes. O potser que sóc una mica covard i massa responsable en algunes coses.
Necessito pensar, crec que buscaré algun lloc del Pirineu, ben perdut per fer-ho.
no es pot omplir allò que ja és ple
ResponEliminaperò si que es pot buidar per tornar a omplir. a vegades l'aigua estacanda es torna dolenta i cal renovar-la.
ResponEliminabuida, buida, buida...
ResponEliminadeixa la càrrega pel camí, portar-la a sobre només et farà anar més lent i cansat.
buida.
deixa les pressions socials, deixa les expectatives familiars, deixa el què pensaran, deixa el ets massa gran per..., i el ets massa jove per... deixa els prejudicis, deixa els pensaments, deixa les decisions...
buida, buida, buida...
treu tot l'aire que tinguis a dintre, al tornar a omplir et sentiràs ple.
No buidis tant... L'experiència et fa savi. Val la pena carregar-la...
ResponEliminail pleut...
ResponEliminail a plu cet hiver...
mais maintenante elle pleure et il continuera de pleurer...
la notre terre