- beeeeep....... beeeeeeep......... beeeeep....... beeeeep........ Ha trucat al 932101'9'92 En aquest moments no el podem atendre. Si us plau, deixeu el seu missatge després de la senyal.
- (accent anglès) Bon dia, voldria parlar amb vosté sobre el boom immobiliari del seu pais. Creu que amb aquesta mesura seva tornaran a pujar els preus dels pisos i farà reflotar l'economia?
(...) Mai va rebre resposta. Normal havia marcat un número 'etivocat'.
Se'm fa difícil discernir si sóc una destinatària casual de la foto d'en Capa, o si al darrera hi ha alguna història que poc a poc podré anar esclarint. La veritat és que no tinc massa pistes, ni sembla que se m'hagin de presentar; no queda ni rastre de la nena de la closca. Faig un ràpid escrutini de totes les cares que em podrien estar mirant, al llarg i ample del carrer polsegós, però de seguida me n'adono que en el cas de que algú volgués vigilar la meva reacció, jugaria amb tot l'avantatge, ja que a mida que faig els primers tres-cents seixanta graus em trobo una bona colla de parells d'ulls fitant-me sense massa pudícia. L'únic que puc aconseguir és semblar una histèrica, o una paranoica, una joveneta europea perduda i sola en un carrer dels afores d'Ulan Bator quan comença a caure la fosca. En segona instància, també me n'adono que no estic gaire lluny de ser la imatge que dono.
Deso la foto al sarró, entre la tapa negra i el primer full de la meva llibreta de viatge. Rellegint la frase que hi he disfressat de cita erudita per trencar el blanc, encara somric: “Esta finca no se vende” Propietario TL 932101892
Munto el cavall que m'he agenciat fins a finals de setmana, i mentre el vaig taconejant suaument, sense parar-hi massa atenció, jugo a inventar un lligam entre les dues troballes; estrambòtiques companyes de viatge al pas:
Un artista de l'absurd, o un activista social? Un ancià dement o un professor de filologia? També podria ser les dues coses, o fins i tot les quatre, no tindrien perquè ser excloents, però aleshores ens caldria una relació de consanguinitat, bé amb el guerriller, bé amb el fotògraf, o perquè no amb el tirador absent, aquest assassí sense culpa, parapetat rera l'horror de la guerra. El nét, filòleg retirat amb una lleugera demència, denuncia amb un acte artístic de compromís social, l'agressió abstracta, totes les agressions abstractes, posant una bandera blanca a la seva trinxera on clarament s'hi llegeix: això no és una bandera blanca.
-Reductum ad absurdum! Està clar, companys, que el subjecte pateix un desajust en la percepció de la realitat greu. I sembla que la seva professió hi té molt a veure, al tractar-se d'un professor doctor en lògica avançada. Ens trobem davant d'un cas complicat... És provable que el subjecte provi de negar els seus arguments per tal de demostrar-nos que té raó... Però no defallim, amb reptes com aquest podrem fer passos endavant en el món de la psiquiatria!
Let me call, just one sec' please.
ResponElimina- Nine, three, ... two, one, zero... one eight, hmmm, nine, two.
- beeeeep....... beeeeeeep......... beeeeep....... beeeeep........ Ha trucat al 932101'9'92 En aquest moments no el podem atendre. Si us plau, deixeu el seu missatge després de la senyal.
- (accent anglès) Bon dia, voldria parlar amb vosté sobre el boom immobiliari del seu pais. Creu que amb aquesta mesura seva tornaran a pujar els preus dels pisos i farà reflotar l'economia?
(...) Mai va rebre resposta. Normal havia marcat un número 'etivocat'.
Se'm fa difícil discernir si sóc una destinatària casual de la foto d'en Capa, o si al darrera hi ha alguna història que poc a poc podré anar esclarint. La veritat és que no tinc massa pistes, ni sembla que se m'hagin de presentar; no queda ni rastre de la nena de la closca. Faig un ràpid escrutini de totes les cares que em podrien estar mirant, al llarg i ample del carrer polsegós, però de seguida me n'adono que en el cas de que algú volgués vigilar la meva reacció, jugaria amb tot l'avantatge, ja que a mida que faig els primers tres-cents seixanta graus em trobo una bona colla de parells d'ulls fitant-me sense massa pudícia. L'únic que puc aconseguir és semblar una histèrica, o una paranoica, una joveneta europea perduda i sola en un carrer dels afores d'Ulan Bator quan comença a caure la fosca. En segona instància, també me n'adono que no estic gaire lluny de ser la imatge que dono.
ResponEliminaDeso la foto al sarró, entre la tapa negra i el primer full de la meva llibreta de viatge. Rellegint la frase que hi he disfressat de cita erudita per trencar el blanc, encara somric:
“Esta finca no se vende”
Propietario TL 932101892
Munto el cavall que m'he agenciat fins a finals de setmana, i mentre el vaig taconejant suaument, sense parar-hi massa atenció, jugo a inventar un lligam entre les dues troballes; estrambòtiques companyes de viatge al pas:
Un artista de l'absurd, o un activista social? Un ancià dement o un professor de filologia? També podria ser les dues coses, o fins i tot les quatre, no tindrien perquè ser excloents, però aleshores ens caldria una relació de consanguinitat, bé amb el guerriller, bé amb el fotògraf, o perquè no amb el tirador absent, aquest assassí sense culpa, parapetat rera l'horror de la guerra. El nét, filòleg retirat amb una lleugera demència, denuncia amb un acte artístic de compromís social, l'agressió abstracta, totes les agressions abstractes, posant una bandera blanca a la seva trinxera on clarament s'hi llegeix: això no és una bandera blanca.
(continuarà)
-Reductum ad absurdum! Està clar, companys, que el subjecte pateix un desajust en la percepció de la realitat greu. I sembla que la seva professió hi té molt a veure, al tractar-se d'un professor doctor en lògica avançada. Ens trobem davant d'un cas complicat... És provable que el subjecte provi de negar els seus arguments per tal de demostrar-nos que té raó... Però no defallim, amb reptes com aquest podrem fer passos endavant en el món de la psiquiatria!
ResponElimina