esclafant la terra i aquesta superposició d'estrats que ens parla del pas del temps. i les persones per sobre de tot, l'asfalt, les vies del tramvia, les llambordes, alguns brots, la terra a sota
Diuen que hem perdut el rumb i la capacitat de decidir. Diuen que ara tot és possible. Diuen que abans hi havia ordre. Diuen que els camins del Senyor són insondables, que darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona (o dues), i que sota els llambordins hi ha la platja. Parlen de la marea d'asfalt, de carreres truncades, de la decadència, l'oblit, la nostàlgia, el final de la història, del seu pes i seus els estrats... Parlen. I jo veig dos arbres form-i-frondosos, i un ocell que se n'enlaira.
(per llegir des de baix cap amunt)
ResponEliminaesclafant la terra i aquesta superposició d'estrats que ens parla del pas del temps.
i les persones per sobre de tot,
l'asfalt,
les vies del tramvia,
les llambordes,
alguns brots,
la terra a sota
El tranvía pierde el sendero,
ResponEliminael asfalto asfixia su vista,
la espera de los pasajeros
les dura toda una vida.
El que va ser i ja no és.
ResponEliminaUn camí que va marcar i ja no durà mai més enlloc.
Tan sols el record d'allò que un dia era ple de vida.
Diuen que hem perdut el rumb
ResponEliminai la capacitat de decidir.
Diuen que ara tot és possible.
Diuen que abans hi havia ordre.
Diuen que els camins del Senyor són insondables,
que darrera d'un gran home sempre hi ha una gran dona (o dues),
i que sota els llambordins hi ha la platja.
Parlen de la marea d'asfalt,
de carreres truncades,
de la decadència, l'oblit, la nostàlgia,
el final de la història, del seu pes i seus els estrats...
Parlen.
I jo veig dos arbres form-i-frondosos,
i un ocell que se n'enlaira.